REVISIÓ "CAS JOAN PEIRÓ"

Dins la campanya que s'està duent a terme per la revisió del procés de l'execució d'en JOAN PEIRÓ I BELIS per part de la dictadura franquista l'any 1942, aquesta organització expressa el que segueix:

A) Creiem que són importants totes les iniciatives que tinguin com a objectiu denunciar la brutalitat franquista en la repressió i assassinat dels lluitadors antifeixistes dins la llarga i trista nit de la dictadura.

B) Opinem que les iniciatives que tendeixin a l'esmentat objectiu, dins d'una batalla jurídica i legal, poden servir per fer evident aquesta terrible història dins la ciutadania i l'opinió pública, i més quan el govern central del Partit Popular tendeix a la seva ignorància o al menyspreu dels esmentats lluitadors per la llibertat.

C) És per la qual cosa, que des dels nostres posicionaments, així com des del nostre paper de ciutadans actius de Badalona, compromesos amb la recuperació de la memòria històrica llibertària en general i en particular de la de la nostra ciutat, creiem que l'anomenat "cas Joan Peiró" és un d'aquells en els quals Badalona no pot ni deu quedar al marge.

En primer lloc, perquè Joan Peiró i Belis, és part fonamental en el desenvolupament del moviment obrer badaloní a principis del segle XX. Acompanyat d'altres obrers de diferents oficis de Badalona va crear una estructura de coordinació que s'anomenà "Federació Local de Societats Obreres" l'any 1915, que posteriorment es va agrupar al voltant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) l'any 1918.

Dins d'aquests organismes va ocupar diferents llocs de responsabilitat, sent alhora una peça fonamental en la confecció de la premsa obrera a la ciutat, sota el nom de "La Colmena Obrera" dels anys 1915 al 1920.

Per acabar aquest breu repàs històric, cal afirmar que Joan Peiró va acabar la seva activitat i estada a la nostra ciutat l'any 1920, traslladant-se a Barcelona i més tard a Mataró. No va marxar de Badalona per voluntat pròpia: la repressió sindical i demés circumstancies negatives de tipus polític, com fou la Dictadura de Primo de Rivera, l'hi van fer prendre aquesta decisió.

Però la seva relació amb el moviment obrer de Badalona, no es va acabar mai. Serveixi d'exemple quan va ser Ministre d'Indústria al govern central l'any 1936, en plena guerra contra el feixisme, va cridar a col·laborar amb ell al Ministeri a dues de les persones de més alta responsabilitat dins el cenetisme badaloní i amics personals d'ell, com eren en Joan Manent i en Pere Cané.

D) Creiem que aquesta breu ressenya històrica és suficient perquè des de Badalona es mostri una sensibilitat positiva en relació a la "revisió del cas Joan Peiró", així com a la campanya que fa un cert temps s'està duent a terme des de diferents medis de comunicació, ajuntaments i organitzacions polítiques i sindicals.

Ja l'any 1979, el propi Ajuntament de Badalona, en el moment de restituir en el nomenclàtor de la ciutat els noms de sempre i treure els noms franquistes dels nostres carrers, va donar el nom de Joan Peiró a un carrer important de Badalona, a prop d'on ell havia treballat com a obrer del vidre.

E) Per tot això des del CEDALL, sol·licitem a l'Ajuntament de Badalona, que es manifesti a favor de la revisió del procés a Joan Peiró i adopti les mesures que es corresponguin, així com la publicitat que tal mesura comporta.

Per part nostra seguirem insistint per tal què Joan Peiró i tots aquells militants assassinats per la dictadura franquista, tinguin la rehabilitació moral i material que els pertoca.

Esperant les vostres notícies, una salutació.

La Junta del CEDALL