|
Sobre autonomía(es) obrera(es) en el postfranquisme (1978) |
||
|
Aquesta
comunicació que avui reflectim com a document, és la versió d'un llarg diàleg
que la revista “Emancipación” (revista mensual per l'autonomia
obrera) va publicar al març de 1978 titulat “LA AUTONOMIA OBRERA A
DEBAT...”. En
aquest diàleg diversos militants coneguts de diferents grups autònoms i
altres grups llibertaris analitzen la situació en la qual es trobava en
aquells moments la “pràctica autònoma” de la classe obrera, l'anàlisi
política i social del moment, la interrelació “autonomia obrera” –
CNT, la lluita en els barris, la marginació social, etc... És
possible que no estiguin representats “tots” els punts de vista que
englobaven la “autonomia obrera” com a pràctica militant, però si que
es pot afirmar que l'entrevista reflecteix en bona mida una part del debat
“dels autònoms” en aquells moments en el nostre país. Per
ampliar el camp de visió sobre aquests grups podem trobar a faltar als
sectors pro-autonomia obrera que escrivien en la revista llibertària
“Ajoblanco” (Santi Soler i Juanjo Fernandez) o a membres de la revista
Askatasuna (revista anarco-comunista d'Euskadi) que també estaven pel
desenvolupament de lluites obreres i socials amb contingut
autoorganitzatiu i autogestionari. Tanmateix,
creiem que aquest document és una aportació necessària, al costat
d'unes altres que avui es poden consultar en diverses webs , que ens dóna
una idea de major precisió sobre les diverses maneres d'entendre l' “autonomia obrera”. Per
a acabar aquesta introducció al document dues consideracions que poden
ser útils per a qui vulgui situar el debat en el seu “moment històric”
precís. En
primer lloc, la data de l'entrevista que es desenvolupa a primers de 1978,
quan encara ens trobem amb un potencial “autònom” important, encara
que en fase de declivi segons alguns dels participants. Al seu torn i en
les posicions dels militants es reflecteix un corrent de proximitat i/o
simpatia cap a la CNT. De “facto” molts d'ells són militants de la
CNT i altres encara que no ho siguin i critiquin algunes de les seves
practiques coincideixen en el mateix camp antagonista de lluita social i/o
sindical. Aquesta relació de proximitat tant militant com organitzativa
va desaparèixer en bona mida any i mig després. El debat crispat que es
va produir en la CNT durant el procés pre-congressual del V Congrés
celebrat a Madrid al desembre de 1979, va trencar gran part de les
relacions i camins que s'havien anat lligant. En
segon lloc, i ja per a acabar, crec que és important significar i realçar
la pluralitat de matisos pels quals s'internaven els grups de l'autonomia
obrera tant pel que afecta a les maneres d'entendre la conjuntura
d'aquell moment com en els aspectes organitzatius a desenvolupar. Resumint
no hi ha un “sol” grup que representi a l' “autonomia
obrera” sinó que hi ha diversos grups que potencien la pràctica “autònoma”
de les lluites de la classe obrera en contra de la mediació que alguns
partits polítics i sindicats intenten emprendre des de les versions d'un
marxisme socialdemòcrata, així com des dels diversos grups de la
“avantguarda marxista-leninista”. EQUIP Cedall (Setembre 2004)
|