EL VIEJO TOPO” I ELS DISCURSOS LLIBERTARIS A LA “TRANSICIÓN”

La revista “El Viejo Topo”, sorgida a Barcelona en el mes d'octubre de 1976, va ser sens dubte una de les millors expressions del pensament crític de l'esquerra radical al nostre país durant el període postfranquista.

La seva vocació transgressora ja es podia endevinar en els primers paràgrafs de la seva editorial al seu primer nombre,  en el qual ja ens indicava amb claredat manifesta la seva vocació radical i subversiva:

“Zapando... Un topo viejo, metáfora de subversión y experiencia. Paulatina excavación de galerías subterránea, lenta y minuciosa destrucción de los cimientos de una sociedad absurda. Labor acaso estéril: ¿quién sabe si por las venas del ídolo corre ya tan sólo barro reseco? Un ayudar a morir esta civilización agonizante... Pero el topo avanza inexorable, ajeno a la miseria omnipresente en la superficie de las cosas, indiferente a las apologías de la positividad reinante, convencido de que no hay tarea más creativa que la destrucción de lo caduco...”.

 

Creiem que és important destacar dos aspectes d'aquesta primera època de “El Viejo Topo”,  que acabaria l'any 1982,  i en la qual la “transició democràtica” encara no estava fixada en el sentit que posteriorment l'hem coneguda, i en certa manera sofert, allò que en l'editorial s'ha definit com “la apología de la positividad reinante”.

El primer element que volem destacar de la revista “El Viejo Topo” durant aquesta primera etapa seria la gran diversitat i pluralitat de discursos que van ser capaços de conjuminar des d'una òptica clarament d'esquerra anticapitalista. No era fàcil poder dur a terme en aquells moments una aposta de revista de pensament de l’ “esquerra radical” que mostrés les diverses expressions tant en el seu vessant teòric com en el seu desenvolupament concret en la variable del moment polític que en l'estat espanyol s'estava produint. En certa forma sota el paraigua “d'esquerra radical” hi havia discursos i pràctiques que eren molt diferents i en molt casos excloent en les seves maneres d'expressar-se i relacionar-se.

 

Cal agrair doncs a “El Viejo Topo” la seva aposta per intentar agrupar en una sola revista, discursos tan diversos i diferents, que sense cap mena de dubte van servir a molts militants d'esquerra per entendre les “raons de l'altre” i així mateix ampliar intel·lectualment l’ “imaginari conceptual rígid” en el qual bona part d'aquesta esquerra radical es movia conceptualment.

No entrarem a analitzar la diversitat dels discursos de l'esquerra anticapitalista que es manifestaven en aquells moments i que per si mateixos mereixerien un estudi específic en profunditat. La nostra intenció en aquesta ocasió és una altra i va lligada molt especialment a la nostra tasca de difusió dels corrents ideològics antiautoritaris, autònoms, llibertaris i anarquistes que en aquells moments s'expressaven en el debat ideològic en la revista “El Viejo Topo”.

 

I aquest seria el segon element que ens agradaria destacar i que és una de les idees-força del col·lectiu que integrem el CEDALL des dels seus orígens. La importància i amplitud que van tenir els discursos llibertaris en aquesta primera època de “El Viejo Topo” i que més enllà de la voluntat política del col·lectiu editor per manifestar una pluralitat ideològica, també expressaven la forta imbricació social que aquests discursos expressaven en la conformació de l'imaginari ideològic de l’anomenada esquerra radical en el postfranquisme.

 

Reflexions, assaigs, anàlisis històriques, entrevistes a destacats militants ens indiquen clarament aquest important fil conductor que venim insistint i donant a conèixer des de l'aparició del CEDALL.

El plural imaginari llibertari, des de l'assumpció critica de la història de l'anarquisme ibèric, passant pels discursos del neo-llibertarisme que s'havia anat manifestant en els diversos “Maig del 68” i acabant amb la presència d'un nou anarcosindicalisme que es va fer veure de forma important al nostre país durant un breu període de temps, van ser temàtiques que van estar molt presents en el debat cultural i ideològic en la revista “El Viejo Topo”.        

 

És per això pel que creiem convenient anar mostrant les diverses intervencions escrites, en un sentit ampli de matriu llibertària, que es van anar expressant en la revista “El Viejo Topo” en el període postfranquista i que tènia un component transgressor indiscutible que formaven part de l’ “esperit d'un temps” amb prou feines tingut en compte posteriorment en el vessant narratiu en les seves diverses formes.

 

EQUIP Cedall (Abril 2011)

 

 

 

 

 

Pàgina inicial       Documentació       Transició