Segon Congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona (1931)
Tot esperant un estudi mes profund volem oferir una visió del context històric en que es va desenvolupar el Segon Congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona.
Després
del Primer Congrés, celebrat l'any 1918, el moviment sindical
anarcosindicalista viu el seu punt més àlgid quan, al Desembre de 1919,
reuneix en el Congrés celebrat a Madrid, anomenat de la Comèdia, a
representants de 714.000 afiliats, dels quals 427.000 corresponen a la
Regional catalana. Hem de pensar que cap a l’any 1920 la població
obrera catalana era d'uns 525.000 obrers.
Es un moment en que la Revolució Russa té un gran impacte entre el moviment obrer doncs es la primera vegada que una revolució proletària pren el poder. La CNT s'adhereix a la Internacional Roja encara que a mesura que es vagin coneixent les condicions en el nou règim s'anirà, progressivament, allunyant.
La
vaga finalitza amb la consecució de les reivindicacions obreres i té com
escenari final la plaça de braus de les Arenes, on mes de 20.000 obrers
decideixen la tornada al treball.
Aquesta
situació de guerra oberta culmina en el pronunciament de Miguel Primo de
Rivera, Capità General de Catalunya, realitzat a Barcelona el 13 de
setembre de 1923 amb l'objectiu d'acabar amb la guerra del Marroc, després
del desastre d’Annual i els seus milers de morts i amb l'amenaça de
responsabilitats cap als militars per part de la comissió Pizarro,
depurar l'Administració pública i imposar la pau social.
Malgrat
que els sindicats, sobretot en comarques fora de Barcelona, van continuar
tenint una certa activitat, la repressió contra la CNT s’agreuja. Al
maig de 1924 és clausurat el diari de la Confederació “Solidaritat
Obrera” i, poc després, la CNT és declarada il·legal i els seus
sindicats clausurats.
Tanmateix
és també en aquests anys, 1927, quan assistim a la creació, en la
platja del Saler a València, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i
es formen els Comitès de Defensa Confederal.
Al
gener de 1930 cau el Directori i Primo de Rivera s'exilia a París.
Al novembre de 1930 la CNT intenta una vaga general a Barcelona, tenint un èxit relatiu. L'alineació del sindicat amb els objectius polítics de l'esquerra és coincident i el 14 d'Abril de 1931 les esquerres guanyen les eleccions municipals amb el suport electoral del moviment obrer.
La CNT manifesta als pocs mesos la seva desil·lusió respecte a la República i denuncia l'incompliment del programa reformista que els republicans, a nivell espanyol, havien defensat fins a les eleccions.
Aquest és l'escenari que serveix de teló de fons per al Segon Congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona. El resum de les reunions així com les comunicacions han estat recollides del diari “La Colmena Obrera”, òrgan de la Federació Local de la CNT de Badalona. Hem inclòs també un breu article d'opinió de Pere Cané, destacat militant cenetista de Badalona.
És
de destacar l'àmplia afiliació obrera al sindicat a Badalona doncs d'una
població que rondaria els 45.000 habitants, en 1930 era de 44.291, el
sindicat manifesta que els afiliats representats són 13.814, un 30% de la
població, es a dir, pràcticament tota la població obrera.
També
participen en el Congrés els Sindicats Únics de Santa Coloma de Gramanet,
800 afiliats i amb José Berruezo com delegat, i el Sindicat Únic del
Masnou, amb 500 afiliats.
En
definitiva, i a l'espera ,com us hem anunciat, d'un estudi mes profund, us
volem animar que llegiu com, els homes i dones del sindicalisme
revolucionari i llibertari dels anys 30 del segle XX, pensaven i actuaven,
a partir de les seves pròpies paraules.
Equip Cedall
Pàgina inicial Documentació Moviment