Tercer Congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona (1937) 

El context històric en que es desenvolupa el tercer congrés de la Federació Local de sindicats obrers de Badalona esta marcat, com es pot suposar, per la guerra civil a la que es veu sotmesa la II República espanyola degut a la insurrecció militar africanista.

D’ença de l’anterior congrés, celebrat al 1931, la CNT va adoptant una actitud cada cop mes revolucionaria. El creixement del sindicat es espectacular i supera les xifres d’afiliació anteriors a la Dictadura, arribant a mitjans del 1931 als 800.000 afiliats a tota Espanya, 300.000 dels quals a Catalunya, on més de la meitat dels obrers estan afiliats al sindicat.

Es viu una situació prerrevolucionaria i durant els anys 1932 i 1933 es van succeint diferents aixecaments a la conca del Llobregat, provocant la repressió contra els sindicats i la seva clausura. Durant un breu període de temps els sindicats que pensen que la situació no està encara madura per a la revolució i que aquests aixecaments no afavoreixen l’organització obrera, es separen de la CNT formant els anomenats Sindicats d’Oposició que, en maig de 1936, es reintegren a la CNT. La repressió causa la baixa de més de la meitat de la afiliació a Catalunya (140.952 en Maig de 1936) però tot i així encara es la força sindical mes gran del país.

 

Al novembre de 1933 les dretes guanyen les eleccions i la República canvia de govern. Els partits d’esquerra s’aixequen contra el govern en Octubre de 1934, però a Catalunya, sense el recolzament de la CNT, el combat es redueix a un breu enfrontament entre les forces d’ordre públic a les ordres de la Generalitat i l’exercit, que les redueix. A diferencia del 14 d’Abril no hi ha recolzament popular excepte a Astúries on els miners de l’Aliança Obrera s’enfronten, en un intent de revolució social, a l’exercit, que protagonitza una ferotge repressió com un aperitiu, amb el general Franco al capdavant, del que vindria dos anys més tard.

Al febrer de 1936 es tornen a celebrar eleccions que, aquesta vegada, son guanyades pels partits d’esquerra amb el desenllaç de tots conegut: el 18 de juliol una part de l’exercit dirigida per militars africanistes, en la seva major part, i pels grups feixistes i monàrquics, s’aixequen contra la República.

A Barcelona els comitès de defensa de la CNT organitzen la resistència i assetgen les casernes on s’han aixecat les tropes. El 19 de juliol la revolta es sufocada a Barcelona i la CNT s’ha fet amb el control de la situació mercès als milers d’obrers que s’han llençat amb les armes al carrer per enfrontar-se als aixecats.

 

Els sindicats prenen la direcció de l’activitat econòmica i es col·lectivitzen nombroses empreses, s’incauten locals i es crea una indústria de guerra que ha de mantenir les milícies al front.

Es en aquest ambient en el que es desenvolupa el tercer Congrés que, com defineix el secretari general de la Federació Local, Campos, durant el míting de clausura ‘es el de la nueva vida’

Poc temps desprès els enfrontaments de Maig del 37 acabaran amb gran part d’aquesta empenta, posant per davant els interessos de l’ordre i la República als de la Revolució. Però això es una altra història.

Equip Cedall

 

Pàgina inicial       Documentació       Moviment