JOAN MANENT I PESAS:  PETJADES HISTÒRIQUES DE LA BADALONA LLIBERTARIA.  

Joan Manent i Pesas (1902-1984) es probablement un dels mes coneguts militants del anarcosindicalisme badaloní del primer terç del segle XX a la nostra ciutat.

Va ser com tants d’altres, que no esmentarem amb aquesta breu síntesi, hereu del mestratge i la petjada profunda que Joan Peiró va deixar a Badalona (1905-1920) tant al front de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona com  posteriorment quan aquesta es va adherir a la CNT.

De tota manera, seria bo repensar allò que he dit fa un moment : “un dels mes coneguts militants del anarcosindicalisme badaloní”. Perquè en primer lloc em pregunto, ¿qui se’n recorda de “veritat” de l’anarcosindicalisme en general i del badaloní en particular?; i en segon lloc si preguntéssim als badalonins a tall de exemple qui es en Joan Manent segur que ho tindríem pelut, i això que va ser alcalde de Badalona, durant la època de revolució i guerra a la nostra ciutat (1936-1939). Inclòs, seguint amb l’argument trobaríem greus problemes si preguntéssim per al mateix Joan Peiró que “en principi” ha estat un símbol de la resistència llibertaria contra la barbàrie feixista que va assassinar de forma massiva bona part de la Catalunya republicana, revolucionaria i anarquista.

Son les coses que té la historia, que es un calaix que s’acostuma a omplir amb les betes i fils dels que dominen el joc polític de cada època. I per si algú no s’ha adonat, ni la memòria obrera esta de moda, ni per suposat aquella historia que esta lligada a l’imaginari llibertari  es un plat de grat tant per la nostra classe política com pel sistema econòmic del capitalisme global.

Be, tornant a agafar el fil argumental d’inici, Joan Manent es “bastant conegut” a Badalona i també arreu de Catalunya. I ho es entre d’altres raons perquè juntament a la seva lluita de militant sindicalista i llibertari, va escriure un llibre que ha estat molt important per conèixer alguns episodis de la nostra historia local i de la historia de la Catalunya obrera.

Aquest llibre del que estem parlant, i que el CEDALL us presenta en format electrònic (e-book), es diu “Records d’un sindicalista llibertari català – (1916-1943)” i va ser editat al any 1976 a l’exili per les “Edicions Catalanes de Paris”. Ja fa temps que el llibre esta exhaurit, però, per ser encara una eina fonamental per de coneixement de la historia local de Badalona, hem cregut útil que estigui a la xarxa.

La importància que aquest llibre ha tingut, i encara avui segueix tenint, traspassa el nostre àmbit de historia local. De fet molts historiadors del nostre país l’han utilitzat com una d’aquelles fonts de referència en les seves investigacions, perquè ens apropa a dades que fins llavors havien estat desconegudes. Son de destacar aquelles que tenen que veure amb l’actuació i orígens del sindicats dits “lliures” (clarament al servei de la patronal burgesa de Catalunya) contra molts obrers de la CNT, i també del paper força important que va tenir la CNT i els grups anarquistes de Badalona amb els intents d’aixecament contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931). En aquest sentit, la estreta relació que van establir els anarcosindicalistes badalonins amb Fermin y Galán, serveix per veure, fins a quin punt, la implicació dels anarcosindicalistes de la nostra ciutat va ser al capdavant de la lluita contra la dictadura de Primo de Rivera.

Per acabar us farem un breu resum de la biografia de Joan Manent que us pugui ajudar a situar al sindicalista llibertari, que mai va renunciar a les idees-força en les que s’emmarcà la lluita contra la explotació obrera i la aposta per una societat llibertaria.

Aquesta biografia que us descrivim a continuació ha estat reproduïda bàsicament de un “dossier” que la revista del Museu de Badalona (“Carrer del Arbres”) li va dedicar al abril-maig de 1985 (nº44-45). La mateixa va estar amanida per un grup que en aquells moments es va constituir sota el nom de “Agrupació d’amics de Joan Manent” i que va fer una tasca de homenatge important vers la figura del dirigent cenetista.

Des d’aquestes pagines us recomanen també la lectura d’aquest “dossier” que, a més d’aquesta petita biografia, conté altres informacions històriques de força interès.

JOAN MANENT (1902-1984): Petita biografia

1902: Neix a Badalona el 22 de abril, a la casa nº38 del carrer del Centre, cantonada amb la plaça del Sol. Els seus pares eren, Jacint Manent, obrer del vidre i Josepa Pesas, mestressa i treballadora del vidre igual que la seva germana.

1907-1913: Assisteix a l’Escola Racionalista Moderna, dirigida pel Sr. Casals i a l’Ateneu Obrer del carrer Arnús.

1913: Entra d’aprenent de maleter a “Ca l’Arquer” al carrer d’en Cueta. El patró era militant de la Lliga Regionalista a Badalona.

1918: Entre a treballar a “La Badalonesa”. Comença a tenir presencia i protagonisme sindical. Troba feina a la fabrica de trefileria “Les Puntes”.

1920: Es anomenat, al novembre de 1920, Secretari General del Sindicats Únics de la CNT de Badalona. (Joan Peiró, el dirigent local més important en aquells moments ha tingut que fugir de Badalona, perquè el volen matar “els pistolers” al servei de la Patronal Catalana).

1921: Habitual a la “Casa del Poble” de Badalona (carrer d’en Prim). Se’l recorda sempre amb llibre o diari sota el braç. Es conegut també per la seva afició entusiasta a la sarsuela.

1922: Al octubre es detingut al bar “La Campana” de Barcelona, el dia que es proclama un atemptat contra Martinez Anido que va resultar un engany.

1924: S’exilia a França en ser cridat pel servei militar. Sota la dictadura de Primo de Rivera, fa incursions i estades temporal a Catalunya de forma clandestina.

1925: A França resideix a Prada de Conflent i treballa de manobre en la reconstrucció de l’església.

1927-1930: Te continuats contactes per aconseguir un front ampli contra la dictadura de Primo de Rivera. Com exemple col·labora en els fets conspiratius de Prats de Mollo. Molt relacionat amb el moviment obrer de base llibertaria de Sabadell, on coneixerà l’Antonieta Gené (filla d’un federal històric) i futura companya seva.

Comença el sainet satíric “Un viatge al cel” que acabarà anys mes tard.

1931-1932: Proposa i aconsegueix, com membre del equip de redacció de “La Colmena Obrera”, portaveu de la CNT de Badalona, que es faci també en català. El febrer de 1932 n’esdevindrà el seu director.

Gran activitat en el II Congrés de la Federació Local de Badalona de la CNT. Dins dels acords del congrés Joan Manent va ser nomenat Secretari General de la organització obrera llibertaria badalonina.

S’adhereix al “Manifest dels trenta”, publicat poc abans, fet que ocasiona la seva expulsió de la CNT, malgrat haver estat proposat com a membre del Comitè de Catalunya de la organització confederal.

1932: Juntament amb altres companys cenetistes, crea la Cooperativa Obrera de la Construcció “La Unión”, en moments de crisi i boicot per part de la burgesia local.

1933: Any de forta lluita sindical. Davant el triomf electoral de la dreta a la resta de l’estat espanyol, explicita el perill d’una actitud abstencionista.

1934: A l’agost neix el se primer fill, de nom Heleni. Participarà amb l’Aliança Obrera als fet d’Octubre a Badalona. Va formar part del “Comité pro-presos” (grups de suport als empresonats) i es finalment detingut com a pres governatiu i deportat a Burgos.

1935: Quedarà en llibertat al juny. Durant aquest any col·laborarà en l’entesa confederal a Badalona, per unir als diversos sectors del sindicalisme llibertari.

1936: Despres de la reunificació confederal a l’entorn de la CNT, anirà al Congres de Zaragoza de 1936 encapçalant la delegació de Badalona.

1936: Un cop s’inicia el cop d’estat feixista al juliol, i es produeix “la revolució llibertaria” com a contrapunt, es nomenat membre del “Comité de Milicias i de Salud Publica”.

Al octubre serà anomenat Conseller Municipal d’Assistència Social.

Al novembre es traslladarà a Valencia, al ser nomenat secretari personal del Ministre d’Indústria, el anarcosindicalista Joan Peiró.

1937: Al juny torna a ésser conseller de l’Ajuntament i amb data del 19 de agost es nomenat Alcalde de la vila, amb 28 vots a favor i un en blanc.

A l’octubre protestarà davant l’expulsió del consellers del POUM del Ajuntament.

1938: El 28 de febrer es acceptada la seva dimissió com alcalde de Badalona.

Al octubre marxarà a lluitar al front com a voluntari i soldat ras.

1939: Entre el 24 de gener i el 5 de febrer, escriu “Diari terrible d’un ferit de guerra” (encara inèdit).

Passa, ferit, a l’exili per Port Vendrés. Estarà internat en el vaixell-hospital “Provence”, que el dura a Marsella.

1940: A l’Abril d’aquest any estarà al camp de concentració de Barcarès i Argeles a França.

1941: Al gener neix la seva filla Germina, que morirà dos anys desprès. Al setembre es trasllada a Huisseau-sur-Cosson, on treballarà el carbó al bosc de Chambord.

1947-1949: Durant aquest període residirà a Beziers (França)

1949-1951: Es traslladarà a viure a Prada de Conflent (França)

1952: La seva família s’instal·la a Sabadell amb la idea del retorn. Ell, mentrestant seguirà residint a Prada de Conflent.

1953-1975: Davant la negativa oficial de poder residir al seu país, tots reunits viuran durant aquesta època a Paris.

1975: En jubilar-se es trasllada amb l’Antonieta Gene a Prada de Conflent.

1976: Es publica el llibre “Records d’un sindicalista llibertari català”.

1978: Es presenta el seu llibre a la Universitat Catalana d’Estiu.

1980: Per primera vegada retorna de l’exili.

1984: Mor a Paris als 82 anys.

Equip Cedall

Pàgina inicial       Documentació       Moviment