SIMÓ PIERA: UN MILITANT IL·LUSTRE DE LA CNT I DE L'OBRERISME LLIBERTARI BADALONI EN ELS INICIS DEL SEGLE XX. 

Simo Piera (1892-1979) és un dels molts militants que ha donat Catalunya als moments inicials de la formació de la CNT allà per 1910, posant grans dosis d'esforç i sacrifici personal i rebent com a pagament la repressió patronal o estatal en forma d'acomiadament laboral, presó o exili, que, per desgràcia, de tot va haver-hi en la seva dilatada vida sindical.

És també un d'aquells militants que durant aquesta dècada (1910-1920) va ajudar de forma important a convertir aquest sindicat en el majoritari del moviment obrer català i que va participar de forma regular en multitud d'actes i mítings per consolidar la tendència expansiva del sindicalisme d'acció directa. És igualment conegut l'important paper que va desenvolupar en el comitè de vaga de “La Canadenca” l'any 1919, una de les vagues més emblemàtiques del moviment obrer català en tota la seva història global. Al costat de Salvador Seguí i altres significats militants de l'anarcosindicalisme d'aquella època, van estar al capdavant de la gestió de la mateixa. No va ser fàcil la tasca encomanada, doncs la repressió estatal i patronal es va incrementar de forma brutal, mitjançant tot tipus d'accions, incloses el tristament famós “pistolerisme patronal” que tants morts va causar a l'anarcosindicalisme català.  

De fet, aquest llibre que us portem en format digital, escrit tant per l'historiador Joaquim Ferrer com pel propi Simó Piera i editat per l'Editorial Portic al 1975, és fidel reflex d'aquesta experiència de militant destacat de la CNT, així com dels seus records sobre les vicissituds socials i polítiques d'aquella època històrica.  

Arribats a aquest punt, hauríem de preguntar-nos que tipus de relació va tenir Simó Piera amb Badalona, i més específicament amb aquella que estava decantada cap al moviment obrer d'arrel llibertària i revolucionària.

Crec que la pregunta la resol de forma àgil Joaquim Ferrer, en mostrar-nos des de l'inici del llibre, algunes breus però intenses pincellades del pas de Simó Piera per Badalona, en la seva condició de treballador manual i dels seus primers pasos com a militant del moviment obrer badaloní en els inicis de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
 

De l'entrevista que l'historiador Joaquim Ferrer va fer a Simó Piera, i que conforma la primera part del llibre, sabem que va començar a treballar des de molt jove, avui afirmaríem sense dubtar-ho que encara era un nen. Així   els seus primers passos per la “esclavitud moderna” van ser: aprenent a Sabadell en una empresa tèxtil, després va ser aprenent de fuster amb un oncle seu a Sans (Barcelona) i posteriorment aprenent de vidrier també a  Barcelona, on les condicions de treball eren realment dures i de gran esforç per a un “jovenet” de la seva edat. 

A Badalona els seus inicis laborals van ser diversos i curts en la seva durada: va començar d'agricultor, treballant a l'hort i repartint llet d'una “masia” anomenada “Torre Vella”; posteriorment va treballa, per breu temps, a una Cordería; va seguir posteriorment un treball de pescador que també va durar poc temps. Va tornar a treballar d'aprenent en una fabrica de vidre a Badalona: aquesta vegada l'explotació a la qual es va veure sotmès li va fer liquidar la seva vinculació laboral, no sense abans “venjar-se” de les humiliacions que va haver de suportar.

Finalment va començar a treballar de peó en la construcció, per posteriorment arribar a ser paleta, ofici en el qual definitivament es va assentar, exercint tant l'activitat laboral com la seva militància sindical en la “Societat de Peons de Paleta” i posteriorment en la “Societat d'Oficials Paletes”, primer a Badalona i posteriorment a Barcelona com un dels dirigents d'aquesta Societat Obrera. 

A l'edat de tretze o catorze anys, va començar a treballar de peó de paleta a la “Casa *Famadas” de la nostra ciutat costanera. Allí ja s'expressa el seu malestar social i sindical cridant als seus companys d'ofici a que s'associessin en la “Societat de Peons de Paleta” de Badalona per poder defensar els seus interessos de classe. Assabentats els patrons ho van acomiadar a l'acte, creant-se un conflicte laboral, que el va guanyar per la seva actitud ferma i decidida. Posteriorment i durant un breu període de temps va treballar amb el seu pare, que era oficial paleta, i va alternar la seva vida laboral a Barcelona i altres vegades a Badalona. 

Passant ara a la seva vida de militant sindical, en el llibre se'ns informa de la gran amistat que li va unir al famós sindicalista llibertari Joan Peiró, en aquell moment vivint a Badalona i treballant en la fabrica de Vidre “Costa i Florit”.

Posteriorment coneixem que la primera estada a la presó de Simó Piera es va produir al 1908 a Badalona. Joaquim Ferrer ens ho expressa de la següent manera:
 

“El primer de maig de 1908 feren un full clandesti, adreçat als treballadors badalonins, convidant-los a suspendre el treball. En llançaren pels carrers i, arribat el dia, quan amb altres companys estaven convencent els treballadors d´una fabrica de midó, perque deixessin la feina, els detingué la Guardia Civil. Era el primer empresonament, que fou breu, però suficient per a tastar la impotencia i la humiliació de veure´s tractat com assasins pel fet de protestar per una situació injusta.”

Immediatament després vindria el que hom anomenà la “Setmana Tràgica” de juliol de 1909 arreu de les ciutats de Catalunya. Simó Piera va viure aquests esdeveniments a Badalona. Es mostrava orgullós, per haver participat en la revolta popular que es va generar a la nostra ciutat i en bona part de la Catalunya obrera. Es descriu en aquest relat com grups de treballadors badalonins van inutilitzar les vies del tren a l'altura del pont “d´en Botifarreta” i també la crema del Convent de San Miquel, pertanyent a l'ordre dels Carmelites. 

La repressió que va esdevenir posteriorment,  va ser molt àmplia afectant fonamentalment al moviment obrer de l'àrea barcelonina. Simó Piera va exiliar-se per haver estat un dels molts protagonistes d'aquelles jornades de lluita popular a la nostra ciutat. Va tornar al novembre i al poc temps era triat per a la Junta de la “Societat d'Oficials Paletes” on es va foguejar en diverses lluites obreres locals i va cridar a la participació i pertinença a aquesta Societat. 

Les darreres noticies que tenim de Simó Piera a la nostra ciutat, a la seva etapa com a militant del moviment obrer badaloní, és que va formar part, juntament amb Joan Peiró, de la delegació que l'Ateneu Sindical “La Procreació Conscient” va enviar al darrer Congrés de “Solidaritat Obrera” en 1910 i que va donar pas a la constitució de la Confederació Nacional del Treball (CNT) al 1911. 

Fins a aquí el que explica Joaquim Ferrer sobre Simó Piera en un treball ben elaborat, i que està documentat per la pròpia memòria oral del militant sindical a la nostra ciutat. Avui probablement, si estigués entre nosaltres, li preguntaríem sobre multitud de detalls o precisions que ens servirien per conèixer amb major exactitud la història de la Badalona obrera i popular de principis del segle XX, de la qual encara ens falta molt per conèixer i investigar.

Equip Cedall (Octubre 2011)

Pàgina inicial       Documentació       Moviment