|
EL CONGRÉS DE SANTS DE LA CRT DE CATALUNYA : EL NECESSARI NEXE OBRERISTA CATALÀ |
||
|
La convergència organitzativa del moviment obrer català durant les primeres dècades del segle XX no va ser gens fàcil ni mol menys plàcida en el seu devenir històric concret. Tot sovint, i en funció de un reduccionisme històric excessiu, s’ha donat a entendre de forma equivocada que l’arrelament majoritari del obrerisme de base anarquista en el sí del moviment obrer català comportava necessariament una organització sindical solida, permanent i assentada del mateixos i/o semblants perfils ideològics. Per ser curosos amb els fets històrics i la seva estricta cronologia, hauríem de afirmar que la preponderància del sindicalisme llibertari a Catalunya durant la època anterior al Congres de Sants del 1918 va ser forta, sobretot a la ciutat de Barcelona, però que aquest fet no suposava en si mateix una organització cohesionada ni duradora. Hauríem de assenyalar que dins del moviment obrer català hi havia una gran diversitat de organismes sindicals (Federacions de Ofici, Federacions Locals, etc.) que feien dificultosa i feixuga la posta en comú de una cohesió organitzativa obrera duradora i arrelada. Altrament, també hauríem de ser capaços de encabir les diferents sensibilitats ideològiques del “obrerisme de classe” (socialisme i republicanisme popular fonamentalment) que tenien una forta influencia en algunes ciutats importants de la Catalunya obrera i que en certa manera condicionaven la possibilitat de agrupar al obrerisme català en el sí de una organització comuna como era la Confederació Regional del Treball de Cataluña (CRT-C). Per posar un exemple aclaridor al respecte, a ciutats com Badalona, Mataró o Reus, ens trobem amb influencies ideològiques diverses que convivien en el si de les Federacions Locals Obreres i que condicionaven la seva pressa de posició a l’hora de prendre partit per una organització sindical en la que el pes del “referent” obrerista llibertari fos tan central i determinant. El període que va del 1913 fins al Congres de Sants al juny de 1918, podríem definir-lo com de lent procés de assentament de la CRT de Catalunya, gracies a les moltes lluites en les que es va participar i a altres a les que es va donar un suport propagandístic important. També es remarcable la gran tasca publicista de molts dirigents sindicals de caire llibertari (Segui, Miranda, Loredo, Buenacasa, Carbó, Pestaña, etc.) que anaven sovint a moltes ciutats de Catalunya a explicar els beneficis de estar organitzats al voltant de la CRT de Catalunya. I ja per acabar, en relació amb aquestes zones de influencia regulars, no podem deixar de banda la gran feina de propaganda escrita que feia abastament el seu òrgan de premsa “Solidaridad Obrera” , propagant i convertint-se en el diari del obrers conscients i revolucionaris en el sí de una societat catalana en un procés de ebullició social intensa dins del marc de inestabilitat sociopolítica que va suposar la I Guerra Mundial dins del àmbit europeu. Una altra de les fites importants que va aconseguir el “Congres de Sants”, al marge de la referida e imprescindible cohesió obrera ja esmentada, es una nova proposta de organització sindical que fos més seria i resistent per al moviment obrer català. La famosa proposta organitzativa serà la del “sindicats únics” que suposava la arrancada en vers d’un camí que servis per agrupar més fortament al moviment obrer en la seva lluita contra la burgesia catalana, i així superar certes tendències corporativistes de petita volada que paralitzaven la lluita i les reivindicacions obreres de les classes populars catalanes. El llibre que os presentem a continuació obra del historiador Manuel Lladonosa, publicat al 1975, es sense cap mena de dubte el millor i possiblement l’únic gran exercici de investigació històrica publicat en torn al Congres de Sants de la CRT-C del juny de 1918. Així mateix recull dins del àmbit de investigació històrica desenvolupada per l’autor una contextualització precisa tant dels antecedents històrics com del resultats posteriors del Congres de Sants en el sí de la CRT de Catalunya. Per acabar ens agradaria remarcar la influencia que va tindré aquest Congres, mes enllà del àmbit del moviment obrer català, i que va donar forces al anarcosindicalisme de la resta del estat espanyol per emmirallar-se en la seva pujança i capacitat d’integració amb la idea de construir i consolidar una gran central sindical llibertaria que arribes a adquirir una força similar a la que s’estava aconseguint a Catalunya. Com tots ja coneixem la aposta sindical llibertaria a nivell estatal va ser reeixida i la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) al seu Congres del any següent es va convertir en una de les millors armes sindicals per la lluita dels obrers dins del estat espanyol en el camí cap a una nova societat que superes la explotació capitalista i albires un projecte de societat llibertaria fins al final de la Guerra Civil.
EQUIP Cedall (Juliol 2013)
|