Quan Fanelli va arribar a Espanya a l'octubre de 1868, es va trobar amb un terreny molt adobat per a expandir les idees de la Internacional fundada quatre anys abans, ja que el moviment obrer espanyol (fonamentalment català) havia pres carta de naturalesa ja en 1840 i molt aviat aquest moviment obrer va abraçar les idees federalistes.

 Primerament es va reunir amb alguns treballadors d'idees avançades a Madrid, entre altres Anselmo Lorenzo i Tomás González Morago, i malgrat que no sabia ni una paraula de castellà el seu verb apassionat va electritzar de tal manera als seus oïdors que immediatament van decidir formar el primer nucli de la Internacional, per a això es van basar en els Estatuts de la mateixa que els va proporcionar l'anarquista italià, el qual els va lliurar a més els estatuts de l'Aliança de la Democràcia Socialista fundada per Bakunin aquell mateix any. 

Un cop constituït aquest primer nucli a Madrid —del que es conserva una fotografia on falta Morago que no era molt amic de les mateixes— Fanelli es va traslladar a Barcelona, on al gener de 1869 va deixar constituït un nou nucli fundador.

 Tots dos nuclis es van posar a la feina i van decidir convocar un congrés obrer —el primer de la Internacional espanyola— que definitivament se celebraria a Barcelona al juny de 1870, del 19 al 26 d'aquest mes.

 Les discussions van ser molt intenses, especialment sobre quina mena d'organització s'havia d'adoptar.

 Per aclaparadora majoria es van adoptar les tesis del antiautoritarisme Bakuninista i es va decidir nomenar un consell federal —més endavant passaria a denominar-se comissió federal—, amb l’objectiu de coordinar els diferents sectors en què havia d'organitzar-se la Internacional a Espanya i que van quedar reflectits en l'organització social emanada d'aquest primer congrés i que més tard seria corregida i augmentada.

 El consell estava format d'un president i diversos secretariats: secretari d'actes i secretaris de correspondència per a cadascun dels sectors en què havien dividit el país seguint els punts cardinals. El secretari d'actes s'encarregava de prendre nota del que es decidia en cadascuna de les sessions del consell.

 El conjunt de les actes —lògicament manuscrites— van ser enquadernades en dos grans toms, els quals, juntament amb altres documents de la Internacional, entre ells la correspondència, van ser dipositats a la Biblioteca Arús de Barcelona, quan aquesta va ser fundada a la fi del segle XIX.

 Coincidint amb el centenari de la fundació de la Internacional, el professor Carlos Seco Serrano i un grup de col·laboradors van decidir transcriure els manuscrits de les actes. Les dificultats per a dur-ho a terme van ser innombrables, ja que en alguns punts la tinta s'havia diluït de tal manera que era gairebé impossible transcriure-ho i algunes línies degueren substituir-les per punts.

 Malgrat tot això i amb un treball molt minuciós van aconseguir un resultat prou acceptable i les actes van ser publicades en 1969 per la Universitat de Barcelona.

 El cas d'Espanya és excepcional en el sentit d'haver-se conservat íntegrament totes les actes i haver pogut transcriure-les gairebé íntegrament. No hi ha dubte que això ajuda a la labor de l'historiador, però al mateix temps és un indici del grau de burocratització que va arribar a adquirir la Internacional al nostre país, especialment si tenim en compte el grau d'analfabetisme que hi havia en aquests anys a Espanya.

 Amb tot no podem menys que celebrar entusiàsticament la labor duta a terme pel professor Seco Serrano i el seu equip.

EQUIP Cedall (Març 2020)

Pàgina inicial       Documentació        I.H.L.