El llibre que us presentem a continuació va ser publicat l'any 1973 quan el franquisme encara pervivia de forma “molt concreta”, amb la seva permanent, sagnant i massiva repressió cap a les forces socials de les diverses esquerres existents (les revolucionàries i també les reformistes).

Editat per una petita editorial (A. Redondo) i compilat per l'historiador català Albert Balcells, un dels millors coneixedors i investigadors de l'anarquisme català en aquells moments, reunia una sèrie d'intervencions escrites realitzades durant l'any 1928, per diversos dirigents coneguts de l'esquerra catalana en el setmanari català “L’Opinió”.

Els escrits, de tall militant i no acadèmic, realitzats en plena Dictadura de Primo de Rivera, intentaven analitzar i en la majoria de casos també criticar la persistència de l'anarquisme a Catalunya, des de l'òptica analítica de la propaganda teoritzant marxista. Únicament Joan Peiró, el conegut dirigent anarcosindicalista català, conformava l'altra part defensora de la tradició llibertària a Catalunya, intentant contrarestar de manera argumentada el to hipercrític de la narració expressada per diversos autors.

En aquest sentit es pot afirmar que la percepció respecte a l'arrelament de l'anarquisme a Catalunya era vista principalment per la major part dels intervinents com un defecte a corregir i no com una rica tradició de cultura i de lluita obrera que bona part del moviment obrer català havia fet pròpia.

Joaquín Maurin i Andreu Nin, dos dels coneguts militants de l'esquerra catalana que s'expressaven agrament en la polèmica periodística, havien estat militants destacats de la CNT fins a principis dels anys 1920, acabant la seva militància de manera abrupta a causa de la defensa tancada en favor de la Revolució Russa i estant clarament enfrontats amb la propaganda sindical llibertaria.

La CNT, en canvi, havia secundat des dels seus inicis en 1917 la Revolució Russa, entenent que suposava una gran esperança revolucionària per a les classes treballadors de tots els països. No obstant això, i amb posterioritat, no acceptava i criticava les derives repressives i autoritàries que s'havien produït durant els últims anys a Rússia i que afectaven principalment el moviment obrer revolucionària d'influència anarquista.

Encara que només sigui per crear un titular sobre la compilació d'aquests escrits, caldria advertir que el llibre sobre el “arraigo del anarquismo en Cataluña”, planteja principalment elements recurrents de crítica negativa i no de valoració favorable al vector llibertari en la història de la Catalunya treballadora, exceptuant com ja hem comentat la intervenció del conegut dirigent sindical llibertari, Joan Peiró.

En qualsevol cas, sempre serà més ben valorat una anàlisi reflexiva, encara que sigui de tall critico   militant, que no un altre tipus d'anàlisis històriques posteriors on els raonaments  dominants sobre el “arrelament de l'anarquisme a Catalunya” es basen en raons i orígens  “importats” (treballadors immigrants procedents de Múrcia i Andalusia, per exemple).

Nosaltres continuem creient, i això no és només una qüestió d'ordre exclusivament ideològic,  que la tradició llibertària a Catalunya es fonamenta històricament en les pràctiques plurals de les classes populars catalanes, sense que això suposi òbviament un monopoli exclusivista dels corrents culturals progressistes al nostre país.

EQUIP Cedall (Novembre 2020)

Pàgina inicial       Documentació        I.H.L.