Arxiu Històric Local del Museu  de  Badalona

LA "BADALONA LLIBERTÀRIA" VISTA DES DE LA SEVA PREMSA.

El treball de digitalització dels diversos diaris de base anarquista, sindicalista i racionalista de Badalona, dipositats en el Museu de Badalona i que al final sortirà a la llum, ha partit inicialment de l'impuls que l'historiador i especialista en premsa àcrata, Paco Madrid, va posar en marxa farà aproximadament un any.

La seva proposta va coincidir amb les aspiracions que en aquest sentit teníem tant el Cedall com el "Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny", com a grups locals especialitzats en la difusió de la cultura llibertària.

Els esmentats fons periodístics estan ubicats en el Museu de Badalona, més concretament a l'Arxiu Històric Local de la Ciutat de Badalona, i era necessari arribar a un acord de col·laboració perquè els mateixos poguessin tenir el tractament adequat per a la seva consulta posterior.

Aquest acord per a la difusió dels esmentats diaris, a través de les diferents pagines web de les tres entitats, va ser ràpid i clar en els seus objectius. Ara bé una vegada arribats a l'acord per a la digitalització dels diaris, hem de manifestar que la feina de "veritat" l'han desenvolupat fonamentalment Paco Madrid, com a coordinador i revisor del projecte i Miquel Vallès, com fotògraf de la sèrie de diaris digitalitzats.

Des d'aquestes pagines els fem arribar un agraïment afectuós a ambdós pel seu lliurament desinteressat en la tasca realitzada. Sense ella, aquest projecte de divulgació dels diaris d'orientació llibertària de Badalona hauria estat, si més no, incert.

També volem agrair l'esforç realitzat per les companyes del Museu de Badalona que ens han ajudat regularment en la tasca minuciosa del procés de recerca del material periodístic.

Pel que fa als diaris digitalitzats us hem fet una petita introducció a la temàtica dels mateixos, emmarcant-los dins de tres cicles cronològics per a una millor comprensió dels mateixos: 1-(1907-1909), 2-(1915-1920) y 3-(1931-1939).

Només esperem que aquest treball pugui ser útil a tots aquells que estigueu interessats, amb més o menys intensitat, en l'imaginari històric llibertari de la ciutat de Badalona del primer terç del segle XX.

Per acabar us recomanem dues referències bibliogràfiques que us poden ser útils per a l'anàlisi de la premsa de Badalona i també aquella que és de base anarquista i sindicalista.

 

GARCIA PONS, Enrique

Historia de la prensa badalonesa (1868-1939) (Ajuntament de Badalona, 1975)

 

MADRID SANTOS, Francisco

La prensa anarquista y anarcosindicalista  en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil. (Tesis Doctorado 1988-1989 UB Barcelona).

 

 

DESCRIPCIÓ FONS PERIODÍSTICS DIGITALITZATS:

PERÍODE 1907-1909:

LA CUÑA (1907-1909): Era l'òrgan d'expressió de “los obreros de elaborar madera de España”. El període de la col·lecció s'inicia el Maig de 1907 i finalitza el Novembre de 1909, si bé la mateixa no està sencera.

La societat d'obrers de la fusta de Badalona va ser durant aquest període l'encarregada que "La Cuña" sortís a la llum i arribés a les diverses parts de la geografia espanyola on hi havia associats i obrers de la fusta. Abans i desprès d’aquest període,  "La Cuña" s'ubicaria en altres ciutats d'àmbit català i espanyol, en funció d'haver estat designats com a ciutat seu del Comitè de la Federació. Aquest òrgan d'expressió destil·la un desig ardent d'associació i de rebel·lia en contra de les classes dominants d'aquella època.
L'orientació del diari, estava clarament influïda per un anarquisme de base obrera que deixa marge i llibertat a altres expressions polítiques.

 

LUX (1907): Va ser durant breu temps l'òrgan de la "Escuela Moderna" de Badalona, que és subtitulava així mateix com "Revista de Pedagogía Ilustrada". El primer numero sortiria a la llum el 23 de Març de 1907 i el darrer tindria com a data el 31 d'Agost de 1907.

Era una de les diverses "Escuelas Modernas" que el conegut pedagog Francisco Ferrer i Guàrdia va impulsar a Barcelona i els seus voltants amb el desig de transformar radicalment els hàbits educacionals per mitjà de l'ensenyament racionalista. La seva manera d'entendre l'educació xocava clarament amb l'expressió dominant en aquella època molt influïda per un catolicisme reaccionari i conservador.
De fet el tancament de la breu experiència de la '"Escuela Moderna" a Badalona va ser fruit de la pressió política que les elits reaccionàries i conservadores locals van exercir sobre l'Ajuntament de Badalona.
Aquesta experiència de la "Escuela Moderna" a Badalona, va ser recolzada en gran mesura per les societats obreres d'arrel sindicalista i anarquista i per diversos sectors del progressisme i republicanisme local.
 

 

 

PERÍODE 1915-1920:

LA COLMENA OBRERA (1915-1919): Va ser durant cinc anys l'òrgan de la "Federación Local de Sociedades Obreras de Badalona". La col·lecció que es conserva a l'Arxiu Històric de Badalona en comença el 26-2-1916 i acaba el 27-12-1919, faltant en la mateixa l'any 1915, data del seu inici i alguns números dels altres anys.

És sense cap mena de dubtes, una de les millors eines periodístiques que tenim per conèixer com va desenvolupant-se “l'obrerisme de classe" badaloní en un camí ple de dificultats i lluites clarament reivindicatives i amb un horitzó emancipador per part de la classe obrera local.
Progressivament la "Federación Local de Sociedades Obreras de Badalona" s'anirà apropant als dirigents i propagandistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Catalunya, i s'integrarà a la dinàmica organitzativa de la central sindical llibertària a finals de 1918 després del seu primer Congrés Local.

És també una de les millors fonts periodístiques per conèixer els primers escrits amb temàtica clarament sindicalista i anarquista de Joan Peiró, un dels militants més coneguts que va donar la CNT a les comarques de Barcelona i que va escriure un gran nombre d'articles sota el pseudònim de "J. Fuentes".

 

EL VIDRIO (1916-1920): Era el portaveu de la “Federación Española de Vidrieros, Cristaleros y Similares”. Des de gener de 1916 fins a gener de 1919 es va imprimir i es va coordinar des de Badalona, mitjançant l'esforç de la Societat d'Obrers Vidriers de Badalona. Es pot ressenyar també la tasca constant de Joan Peiró en el desenvolupament de l'organització vidriera a través del seu portaveu i de les moltes reunions que va tenir amb grups d'obrers vidriers per organitzar-los en la Federació.
La col·lecció que es conserva a l'Arxiu Històric de Badalona no hi és sencera, però és la millor que tenim per poder analitzar l'evolució d'aquesta Federació d'Ofici, tant en els seus aspectes organitzatius com en la seva orientació ideològica.

 

 

PERÍODE 1931-1939: 

LA COLMENA OBRERA (1931-1932): Aquesta segona època del diari de les societats obreres badalonines, es presentà com “el órgano de los sindicatos obreros de industria de Badalona y portavoz de la CNT”, és a dir plenament identificada amb el anarcosindicalisme que ressorgeix amb força després de la Dictadura de Primo de Rivera en els inicis de la II República Espanyola. La col·lecció que mostrem és curta en el temps, doncs no va durar molt la seva continuïtat a causa, entre altres raons, de les diferències estratègiques que va haver entre diversos sectors del anarcosindicalisme català, i que va influir negativament en l'organització cenetista badalonina i, en conseqüència, en el seu òrgan de premsa. La col·lecció que es conserva en l'Arxiu Històric de Badalona comença el 30-10-1931 i acaba el 13-02-1932 .

 

VIA LIBRE (1936-1938): Es constitueix com el portaveu de la “Confederación Nacional del Trabajo” i de la “Federación Anarquista Ibérica” a Badalona des d'octubre de 1936 fins a febrer de 1938. És la capçalera del anarcosindicalisme local i dels grups anarquistes de Badalona durant el període de la revolució llibertària que es va donar en la majoria de ciutats i pobles de Catalunya, una vegada es posa en marxa el cop d'estat feixista del 18 de juliol de 1936. La col·lecció que es conserva en l'Arxiu Històric de Badalona és bastant complerta, sent una font bàsica per a l'estudi de la història local, marcada clarament pels esdeveniments d'ordre revolucionari i transformador i també per la lluita contra el feixisme agressor.

 

BOLETÍN DEL SINDICATO DE LA INDUSTRIA FABRIL Y TEXTIL DE BADALONA (CNT-AIT) (1937): Es planteja com un òrgan de connexió i informació entre els treballadors del tèxtil de la indústria col·lectivitzada de Badalona. Àdhuc entenent que és una col·lecció menor per solament abastar sis nombres des de Gener a Juny de 1937, és de gran importància per a conèixer algunes dades estadístiques i econòmiques d'un dels principals sindicats de la CNT de Badalona en el seu procés revolucionari i col·lectivitzador.

 

 

 

EQUIP Cedall (Desembre 2007)

 

Pàgina inicial       Documentació      Premsa Llibertaria Digitalitzada