|
Arxiu històric Premsa Trentista |
||
|
“L'ALTRA” PREMSA LLIBERTÀRIA DURANT LA II REPUBLICA
L'anarcosindicalisme durant la II República
va tornar a tenir un gran ressó dins el moviment obrer i va
ser tanmateix capaç de recuperar en el seu si a bona part dels
sectors obrers i populars que havien format part dels orígens de la CNT,
superant així la tenaç repressió que la Dictadura de Primo de Rivera havia
exercit sobre l'organització confederal amb l'objectiu de desfer-la i
acabar amb la forta influència social que aquesta exercia en gran part de
“l'imaginari obrer” de l'estat espanyol.
I si bé hem d'afirmar que
l'anarcosindicalisme durant la II República va anar adquirint la seva
anterior capacitat d'adhesió popular, també haurem d'assenyalar que en el
si de l'organització confederal es van produir una sèrie de petites crisis
ideològiques entorn de visions diferents sobre la realitat socio-política
del moment i en concret sobre la valoració de la II República naixent i la
possibilitat d'exercir moviments socials coherents encaminats a dur a
terme una autentica revolució social de signe llibertari.
El moviment conegut com “trentisme”, basat
en el suport implícit a una sèrie de reflexions polítiques i socials que
coneguts militants llibertaris van signar sota el nom de “Manifest dels
Trenta” (Joan Peiró i Àngel Pestanya estarien entre els seus principals
signants) (finals d'agost de 1931) seria, dins dels moviments plurals de l'anarcosindicalisme, el que més va influir en diverses zones geogràfiques
del moviment sindical llibertari, especialment en algunes ciutats de
Catalunya i el País Valencià donant motiu a una escissió que es va agrupar
sota el nom genèric de “Sindicats d'Oposició”.
Aquesta actitud diferenciada d'un sector del
sindicalisme llibertari, petit i de poca amplitud si considerem a la CNT
de forma global i com a organisme d'àmbit estatal, va existir durant bona
part dels anys centrals de la II República i es va tancar definitivament
en els mesos anteriors al Congrés de la CNT celebrat a Saragossa (maig de
1936) gràcies a l'esforç de tots dos sectors per llimar les diferències
que els havien distanciat i aconseguir així l'anhelada unitat confederal,
abans de l'inici de la bàrbara revolta feixista de juliol de 1936.
Els diaris que a continuació us mostrem,
“Cultura Llibertària” (1931-1933) i “Sindicalisme” (1933-1935)
reflecteixen clarament la posició d'aquests sectors “trentistes”, tant pel
que fa a la seva visió del sindicalisme com a altres valoracions de tipus
polític i cultural en l'àmbit de “l'imaginari llibertari” que ells
predicaven i del que es sentien gratament defensors.
Més enllà de valoracions positives o
negatives de l'anomenada “escissió trentista”, el que pretenem amb aquesta
breu introducció és assenyalar i mostrar, mitjançant els seus òrgans
d'expressió, aquesta tendència en el si del sindicalisme llibertari. Això
ens porta, al costat de les altres capçaleres de signe i opinió
diferenciada (“Solidaritat Obrera” i “Terra i Llibertat”) que ja estan al
vostre abast de forma també digitalitzada, a que puguem tenir una major i
ajustada comprensió del sindicalisme llibertari durant la II República i
per tant a un major coneixement dels fets històrics esdevinguts en el si
del variat “imaginari llibertari” al nostre país.
EQUIP Cedall
|