|
Arxiu històric "Redención" d'Alcoi |
||
|
EL DIARI “REDENCION” D'ALCOI (1921-1923) PREMSA LLIBERTARIA EN TEMPS DE CONSTANT REPRESSIÓ AL MOVIMENT OBRER La història concreta de la premsa llibertària espanyola al llarg del seu esdevenir s'ha expressat amb una variabilitat de matisos contextuals que difícilment es poden expressar utilitzant “quatre paraules” ben dites, per molt bones que fossin per dur a terme aquesta aventura narrativa de caràcter eminentment sintètic. Aquesta breu nota introductòria sobre el setmanari “Redención” (1921-1923) d'Alcoi només pretén dur a terme una funció bàsicament complementària per poder facilitar una millor comprensió del context històric i social en el qual es va inserir aquesta capçalera i entendre millor la lectura del que en aquest setmanari s'expressa. Creiem que és rellevant destacar, com a primera afirmació, la important tasca d'unió que va desenvolupar aquesta revista en el si del sindicalisme llibertari tant pel que fa a les comarques valencianes, com a l'àmbit més general de l'estat espanyol i en concret en la central sindical d'orientació llibertària, la coneguda com a Confederació Nacional del Treball (CNT). Per començar una descripció “objectiva” mínima de la revista “Redención” haurem d'afirmar que aquest setmanari va tenir una durada no excessivament llarga, concretament el seu periple va durar dos anys i mig aproximadament. El seu inici cal situar-ho el 26 de febrer de 1921 i finalitza el 26 de setembre de 1923. La causa definitiva de la seva desaparició com a mitjà, com era bastant habitual en aquells moments d'aguda repressió estatal, va ser la sobtada il·legalització que es va portar per davant a multitud de capçaleres periodístiques en els inicis de la Dictadura de Primo de Rivera. Sobre la rellevància del setmanari “Redención” creiem útil incorporar les sàvies paraules que Manuel Buenacasa, conegut militant d'aquesta època i historiador llibertari, li va dedicar en el seu llibre “El movimiento obrero español (1886-1926) – Historia y Crítica”. Creiem que aquestes afirmacions són una prova evident de la importància que aquesta capçalera va assumir en el context històric general del moviment obrer espanyol que s'agrupava a l'entorn de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a principis de la dècada de 1920. Així ens descriu Manuel Buenacasa la tasca portada a terme pel setmanari "Redención": “Semanario anarquista, que ve la luz en la heroica ciudad de Alcoy, y que viene alentando una labor de renacimiento obrero. La Confederación Regional Levantina, previo acuerdo con la redacción, lo declara su órgano oficial; todas las fuerzas sindicales, individuos y núcleos militantes de ramos e industrias, lo reciben y propagan cual si se tratase de la misma “Solidaridad Obrera.”
Aquesta cita ens indica de forma clara que estem davant un mitjà que lligat a una realitat social i política concreta, la que agrupava a bona part del moviment obrer alcoià, sota el subtítol de “Órgano del Sindicato Único de Trabajadores de Alcoy”, la transcendeix, per realitzar a més una altra labor complementària per la tasca propagandística sindical llibertari d'àmbit espanyol. No és casual doncs que en la mateixa capçalera s'inserirà, a més, un altre subtítol d'enorme rellevància “simbòlica” com era el de “portavoz de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT)”. L'afirmació realitzada per Manuel Buenacasa sobre la recepció i propagació de “Redención”, “com si es tractés de la mateixa “Solidaridad Obrera”, no és de cap manera anecdòtica i té en si mateixa una lògica històrica que precisa d'una certa explicació. En aquells difícils i durs moments històrics els organismes coordinadors de la CNT, davant la situació de sistemàtica repressió que sofria el moviment obrer català i molt especialment el conegut diari “Solidaridad Obrera” de Barcelona, van propiciar i van empènyer la tasca de crear una multiplicitat de “capçaleres” periodístiques en diverses ciutats i pobles de l'estat espanyol. Aquesta necessària diversificació i pluralitat de la premsa sindicalista llibertària, que tenia com a objectiu poder arribar a bona part dels principals focus de l'obrerisme revolucionari de l'estat espanyol, era un projecte configurat anteriorment pels propagandistes del sindicalisme llibertari. Aquesta actuació editorial i periodística va haver de desenvolupar-se de forma precipitada, per la repressió indiscriminada que es va generar sobtadament en el si del moviment obrer català a partir de principis de 1919 arran de la important vaga general de “La Canadenca”, marcant de forma decisiva la dinàmica política i social de la Catalunya obrera en els següents anys del sistema de la Restauració borbònica. El recorregut editorial i informatiu del setmanari “Redención”, com ja hem comentat anteriorment, va ser relativament breu, encara que intens, en la difusió del sindicalisme d'orientació llibertària en les seves múltiples facetes. En els inicis de la Dictadura de Primo de Rivera aquesta experiència editorial va quedar truncada, en aquesta primera etapa coneguda, buscant la CNT altres referències periodístiques que ajudessin a relacionar l'extensa militància sindical llibertària, tant en el seu aspecte organitzatiu clandestí, com en el ric debat teòric, cultural i sindical dut a terme pels diversos grups llibertaris durant la Dictadura de Primo de Rivera. Per acabar aquesta nota introductòria sobre la revista “Redención” d'Alcoi recollim una contrastada referència realitzada per Joan Peiró, que sota el títol precisament de “Redención” havia realitzat en el diari d'orientació sindical llibertària, “Acción Social Obrera”, editat a Sant Feliu de Guíxols amb data del 25 de gener de 1930. En aquest escrit, el conegut militant confederal català, s'alegrava de la nova etapa que aquest setmanari anava a desenvolupar a la ciutat d'Alcoi i amb entusiasme animava al nou equip editorial a que aquest projecte fos tan reconegut i reeixit com el de la seva primera època. I també afegia certes pinzellades històriques sobre el moment que s'estava vivint i recordava amb certa nostàlgia la labor realitzada per aquest setmanari en la seva primera època i que en la seva opinió es notava a faltar en aquells precisos moments d'inicis de 1930. Així s'expressava la ploma de Joan Peiró en aquest article: “El pasado de “Redención”, el periódico anarquista que vio la luz en Alcoy, nos dice con elocuencia la necesidad de que reaparezca en el estadio de nuestra prensa de combate. De combate y de orientación, debemos decir. Temo caer en la vulgaridad si digo que carecemos de un semanario anarquista que vuelva por la pureza del credo libertario en la relación de éste con la organización obrera. No hay más remedio que bordear esa vulgaridad y repetir que carecemos de ese semanario, y con ello creo estar seguro de prestar un servicio a la causa de la libertad.
(…)Recordemos la labor que antaño hiciera “Redención”, cuya labor de ahora no ha de irle a la zaga en claridad, firmeza ideal, seriedad y constancia en la propaganda, y el recuerdo nos dirá el deber que tenemos de apoyar moral y económicamente la reaparición de lo que es una necesidad sentida en el campo del anarquismo español. …
Creiem que amb el que hem recollit en aquestes línies i especialment amb la lectura detallada i atempta del setmanari “Redempció” podrem arribar a entendre d'una forma més concreta el moment històric realment difícil pel qual transitava la CNT en els inicis de la dècada de 1920. No és exagerat afirmar que la repressió generalitzada sobre la mateixa s'havia convertit en un “tema d'estat” per a les classes dominants espanyoles que tenien com a objectiu l'eliminació “física” i “simbòlica” de la central confederal mitjançant diversos procediments, fossin aquests “legals” o en molts casos clarament “il·legals”, com ho han assenyalat alguns narradors de l'època en les seves imprescindibles memòries.
EQUIP Cedall
|